Article
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
Recuperar unes forces militars pròpies ens aportarà un instrument de cohesió nacional.
La divisòria entre Físics i Virtuals estableix millor que cap altra el punt on hem de dirigir la nostra atenció si volem entendre les societats occidentals actuals.
Catalunya ha de ser cuidada com un bonsai: treball continu de contingència amb pensament estratègic a mig i llarg termini.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
