Article
Catalunya afronta l’any 2023 més desarmada política i espiritualment que mai. I per tots els mals d’ànima que això comporta, aquest any ens portarà alguns de més concrets.
Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
Sovint obviem la dimensió social i històrica de les malalties mentals.
La relació amb el nostre entorn s’ha de basar amb criteris estratègics, més que no pas sentimentals
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
Mantenir-nos dins els marges del processisme crític converteix Catalunya en un mico que sempre topa contra la gàbia.
Un Estat català, com l’espanyol ara, existirà amb un sector de la població que li serà hostil —i no hi ha cap problema.
Hi ha un cert ecologisme que promou la provincialització de Catalunya.
Orientant-se cap a posicions marcadament conservadores, els nous partits independentistes corren el risc d’acabar servint als interessos de les dretes espanyoles.
60 anys després de la fi de la Guerra d’Algèria, els relats memorials continuen alimentant el debat politicosocial nord-català.
L’ascens de la creativitat mecànica ens fa replantejar el paradigma del darrer segle.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
