Article
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
D’ençà de la victòria de Giorgia Meloni a tot arreu es parla del retorn del feixisme, però de què parlem quan parlem de feixisme?
Benvingut a la trampa del poder.
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
L’estratègia per la nació catalana ha de contemplar la tensió entre la pressió continental i l’imperatiu de ser marítima.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
Som els catalans l’enemic absolut del projecte nacional hispano-castellà?
L’espoli intel·lectual com a mecanisme de submissió nacional.
Allò orgànic és tradicional.
Concebre la unitat de la realitat i repoetitzar el món.
La política del postprocés pretén presentar-se com a buida; apolítica.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
