Article
Sense un retorn a les tradicions catalanes i el reconeixement del nostre passat, Catalunya continuarà essent definida per Espanya.
Les designacions d’esquerra i dreta han estat bàsiques per entendre la política filla de la Revolució Francesa.
Els membres d’una nació formen part d’una mateixa família.
La història presenta patrons cíclics, i l’estudi per generacions—d’uns vint anys—permet observar-ne els efectes en diferents períodes temporals
L’estat de la política catalana no es pot entendre sense l’apuntalament de l’hegemonia que proporciona el poder mediàtic i la seva cultura.
L’eliminació del «determinisme econòmic» del sistema de pensament marxista l’acaba desestructurant, fent-lo fàcilment absorbible pel sistema.
En ple segle XXI, les execucions públiques han tornat a Occident. Difereixen en el mètode, però tenen exactament la mateixa finalitat.
La disputa entre dues nacions per un mateix territori no té res a veure amb la democràcia.
Entre 1945 i 1978, la Il·lusió Occitana va maldar per sobreviure en el nou context de postguerra.
Què tenen en comú un buròcrata xinès, un guerriller del Tercer Món i una dissenyadora gràfica californiana?
L’ensenyament públic sembla gaudir de més defensors que mai. No obstant això, hi ha nombrosos corrents de fons que l’amenacen i que estan passant desapercebuts.
El veganisme-animalisme és una resposta urbanita que canalitza erròniament l’encertada crítica al sistema agroindustrial modern.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia