Article
Les vides i les obres de valor només floreixen en l’estabilitat. En un món de transformacions ràpides i profundes no hi ha espai per a l’eternitat.
Tradicionalment, les comunitats no es concebien com a agregacions d’individus.
Els avenços tecnològics no són neutrals, inevitables o necessàriament positius.
Perquè Catalunya s’elevi ha d’encarnar físicament la tradició, la comunitat i la natura a través de l’arquitectura.
Fa més d’un segle que la dissidència ha renunciat a plantejar models econòmics alternatius al capitalisme.
Catalunya és una unitat. Les diferències entre Barcelona i el rerepaís són conseqüència de l’ocupació espanyola.
D’ençà 1412, Catalunya ha anat quedant periòdicament en la intempèrie, mancada de líders.
El risc associat a la laxitud en la tria de companys és molt més alt perquè no gaudim d’un sistema que ens ajudi a classificar.
Catalunya va ser un estat fins la Guerra de Successió. No som una nació sense estat, sinó un estat ocupat.
La Catalunya del 2021 encara viu immersa en la postguerra de 1939.
El repartiment de poder als estats plurinacionals és un joc d’equilibris entre les diverses ètnies que el composen.
Els homes estan disposats a sacrificar-se per la nació perquè la comunitat nacional estableix una via per a la comprensió i dignificació de la vida i la mort.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
