Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.

El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.

Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.

Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.

Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.

Cal ser conscients del pes d’Itàlia a la Mediterrània.