Lluís Dagues és redactor i graduat en història, en llengua i en civilització catalana a la universitat de Perpinyà. S’interessa en la construcció i l’expressió de les identitats col·lectives.
Article
El jovent encara té el poder de rebel·lar-se?
Quan el turisme es fa seu un país, l’assassina.
El centralisme asèptic francès inclou fins i tot les expressions dialectals.
Més que un acte individual, comprar i consumir s’ha convertit en l’expressió d’un desig de comunitat.
La ratlla que talla la Catalunya en dos no deixa de preguntar-nos sobre qui sem i què volem ser.
L’explosió de la proposta gastronòmica d’aquests últims 30 anys ens ha fet descuidar una cosa: menjar, és molt més que nodrir-se.
La promoció d’una masculinitat que vol tornar a aixecar l’estereotip de l’home tradicional i conservador no escapa a les noves lleis de la promoció comercial, i a la seva monetització.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Conflicte social, conflicte ètnic? Ni l’un ni l’altre. França pateix d’un conflicte urbanístic.
Com es defineix i com concreta la identitat francesa?
Als anys 1990, l’estat francès aconsegueix la seua última gran estafa, que li va permetre fer callar les reivindicacions regionalistes gràcies a un nou arsenal legislatiu.
La guerra de les pantalles, o la competència entre els canals informatius, presenta les dues cares d’una mateixa problemàtica: la misèria, el nou espectacle de telerealitat
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia