Jordi Homs és llicenciat en història i periodista. Autor de la novel·la Canvi de peu (2001), treballa com a comunicador i gestor esportiu.
Article
La nul·la voluntat de debat sobre la seguretat i l’ús de la força des d’una perspectiva catalana i nacionalista ens aboca a una indefensió suïcida.
Les accions individuals i la pressió col·lectiva poden alterar el curs de la història. Contra el fatalisme que sovint ens ofega, és crucial recordar que el destí no és inevitable si actuem amb determinació.
La manca de democràcia real és la patent de cors per a la impunitat d’una classe política que només reté privilegis i s’inhibeix de defensar el país.
El decandiment actual ha superar-se a base de nacionalisme desacomplexat i a una exigent radicalitat democràtica.
Els intel·lectuals de l’anomenat Sud Global han obviat que la colonització comença dins la pròpia Europa.
El desenvolupament econòmic de Catalunya ha anat aparellat d’una destrucció i enlletgiment progressiu del país.
La inexistència d’una tradició política i jurídica pròpia deixa els catalans a mercè de batalles ideològiques alienes.
El deficient i esbiaixat coneixement de la nostra pròpia història ens limita l’anàlisi adequat de la realitat present.
La universitat catalana pateix d’una manca de tradició pròpia equiparable a la de les grans universitats occidentals.
Els creadors catalans semblen incapaços de crear ficcions versemblants que atenyin la realitat del país.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
L’acceleració de la substitució demogràfica a Catalunya posa en qüestió el mite candelià dels altres catalans.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia