Guillem València és advocat mercantilista, format a la Pompeu Fabra. Apassionat de la seva professió, de l'art i de la història del pensament. En el temps que li resta, col·labora amb la Revista Esperit.
Article
Cap nació ha sigut lliure sense l’impuls d’aquells homes forts que s’hi van comprometre. On són, avui?
Què fer davant el dubte, raonable i general, a la crida a les urnes el proper 12 de maig?
Només un Estat que no existeix pot ser pur.
El Govern de Catalunya gestiona la sequera apostant contra la força de la Història, i per això fracassarà.
En un context de canvi i canvi de cicle arreu, Catalunya ni hi és ni se l’espera.
Per primer cop en un segle, Castella ha entès que la Catalunya més pacífica serà la més espanyola.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
El talent jove afronta, a Catalunya, dificultats innombrables per desenvolupar-se en clau estrictament catalana.
Les properes eleccions generals del 23 de juliol son un pas més en la descomposició de l’espai polític català com l’hem conegut fins ara.
Barcelona segueix sortint als mapes del món, i la seva estatura mítica encara avui no és sinó un miracle. Com hi hem arribat, i que n’hem de fer, d’aquest miracle?
Deia Andreotti que el poder només desgasta a qui no en té — només des d’aquesta màxima s’entén la desfeta política del catalanisme modern.
Les velles nacions, com els homes, viuen en carn pròpia el pes del passat. I, malgrat tot, a diferència dels homes, poden renéixer, per impossible que sembli.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia