Daga
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
Article
Vicens va renovar la historiografia i va sacsejar els mites nacionals. És el gegant que encara ens interpel·la.
Retrobem-nos amb la nostra capital.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Combatre per diners no és un fenomen nou, i res fa pensar que hagi de desaparèixer
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
