Article
La recerca masculina d’un sentit existencial és una expressió de vitalitat.
Hem de recuperar una cultura de les elits.
El derrotisme i el victimisme frenen la consolidació nacional de Catalunya.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
El liberalisme i el marxisme coincideixen en ignorar el xocs entre l'ètica indoeuropea i aquella que va guiar les civilitzacions de la Vella Europa.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
El jacobinisme francès, admirat per part de l’independentisme, està a les antípodes de l’esperit que va fer gran a Catalunya.
Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
