Article
Com en la Xina de Mao, Occident s’enfronta a una Revolució Cultural postmoderna promoguda per l’oligarquia global.
El sistema econòmic global proletaritza les poblacions mundials per a crear consumidors dependents i uniformitzats
La relació amb la terra és un dels fonaments de l’ésser de tota comunitat. A Catalunya, aquesta relació penja d’un fil.
La Revolució Verda transforma l’agricultura en un pràctica homogènia, dependent de productes al·lòctons i dels mercats internacionals.
La defensa de la propietat esdevé una resistència contra la dissolució dels temps actuals.
La «burgesia nacional» ha deixat d’existir com a tal: ha esdevingut internacional. Catalunya ha de recuperar el seu ímpetu industrial per garantir la seva independència, construint un sistema antifràgil adaptat a les seves característiques.
El sistema capitalista de postguerra se sosté per un trinomi d’energia barata, costos de transport baixos i rutes comercials segures. Si una part falla, el sistema s'esfondra.
La crisi del multiculturalisme al vell continent és el final previsible d’unes idees i pràctiques d’enginyeria social i econòmica filles de la postguerra de 1945.
Ens diuen que vivim millor que abans, però treballem més, mengem pitjor i tenim objectes de menys qualitat que els nostres avantpassats.
Les tres teories polítiques principals del segle XX han quedat fossilitzades en l’imaginari occidental, però són obsoletes i inoperants per entendre la realitat del segle XXI.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
