Article
No hi ha a la Història altra constant que la fortuïtat.
La influència dels herois en el present ens recorda la continuïtat històrica de la nostra cultura.
Sense una relació sana amb el bel paese, els catalans estem amputant una part del nostre passat.
L’intent modern d’invertir l’ordre de lleialtats i fer passar la humanitat abstracta per davant de les relacions concretes ha fracassat.
L’idea d’universalisme ha quedat segrestada pels revolucionaris: jacobins, comunistes o liberals, però hi ha una aproximació conservadora.
La mirada històrica no és neutral, i qualsevol interpretació del passat s’emmarca en una perspectiva sobre la naturalesa humana i la història.
Els esdeveniments dels darrers anys demostren, contra Fukuyama, que la Història continua i amenaça l'hegemonia del model liberal.
Lluny del significat actual, pervertit i aliè a la nostra realitat històrica, Catalunya té una assentadíssima tradició del pacte, avui desvirtuada per la realitat i context polític de la nació.
El Macià polític va desil·lusionar-se ràpidament del sistema parlamentari de la Restauració
La FNEC va maldar per surar en una revolució que no era la seva i lluitar en una guerra per Catalunya.
L’evolució de Macià, d’exmilitar monàrquic a parlamentari catalanista, no es produeix de forma lineal, sinó farcida d’altibaixos.
El romanticisme va mirar les religions del passat per reencantar la modernitat secular
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
