Article
Les institucions catalanes fa anys que funcionen en pilot automàtic, atrapades entre gestos simbòlics i dependència estatal.
Les xarxes socials són una escletxa de llibertat per als catalans, però no és pas or tot el que lluu.
Daga
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
La nació i la llengua cal defensar-les de forma tangible, governi qui governi i tractant amb qui calgui.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
L’excepcionalitat catalana és per al processista un accident fruit de la incapacitat del castellà d’assimilar-nos. Aliança Catalana es basteix sobre aquesta actitud.
L’Eix Transversal és molt més que una via asfaltada: és la Diagonal de comarques catalanes, on les decisions locals poden definir el futur nacional.
Encara queden anys per veure la llum al final del túnel. Aprofitem-ho.
Per comprendre una guerra cal entendre els que la lluiten.
L’increment del pressupost de defensa no es tradueix automàticament en majors capacitats.
Resumim l’activitat de l’independentisme l’octubre de 2025.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
