Article
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Els armenis han estat víctimes altre cop dels seus tradicionals enemics turcs.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
Existeix un decalatge entre el potencial català i els esquemes heretats del catalanisme polític.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
