Article
El centralisme asèptic francès inclou fins i tot les expressions dialectals.
La independència no és plausible a curt termini i cal frenar l’hemorràgia nacional actual intervenint en diversos àmbits.
Cal evitar que els catalans siguem reduïts a catalanoparlants i definir què som per qui en vulgui ser.
La segregació escolar en determinats llocs pot evitar la castellanització.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
La unitat lingüística s’erosiona a La Franja i no hi ha voluntat de defensar-la.
L’acceleració de la substitució demogràfica a Catalunya posa en qüestió el mite candelià dels altres catalans.
Als anys 1990, l’estat francès aconsegueix la seua última gran estafa, que li va permetre fer callar les reivindicacions regionalistes gràcies a un nou arsenal legislatiu.
Per a una escola catalana.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.
Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
