Article
La demografia de Catalunya és única al món.
El curtterminisme domina les nostres vides i, el més preocupant, domina la política que ens regeix.
Macià és una de les figures clau del segle XX català.
Només si abandonem el joc simbòlic tindrem una estratègia de país.
El desig humà és imitatiu, aprenem què desitjar. Una pel·lícula no mostra només una realitat, ens assenyalen què volem ser.
La posició per defecte de l’Estat respecte l’organització política dels catalans és concebre-la com una insurgència latent que amenaça la seva supervivència.
El mal ús del llenguatge condueix a greus errors d’anàlisi.
Els líders són part de qualsevol comunitat política.
Posem-li preu, i no només cara, a la ràtzia feminista que vivim a Catalunya i les nostres institucions.
La transcendència significa recuperar la idea de ser capaços de pensar-nos més enllà de nosaltres mateixos i del nostre temps vital.
La democràcia parlamentària està essent desballestada pels propis liberals.
Joan Fuster fou el pare indiscutible del concepte de Països Catalans, però potser perquè fou una idea concebuda des del Sud no va assolir una acceptació massiva en els programes polítics del Principat.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia