Article
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
L'acció humana és el motor de la història.
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
