Article
Bernat F. Roca argumenta que, si bé la noció de progrés moral tradicional il·lustrada té deficiències, hi ha una noció de progrés moral més adequada que es pot aplicar a les societats d’avui en relació a les anteriors.
Catalunya afronta l’any 2023 més desarmada política i espiritualment que mai. I per tots els mals d’ànima que això comporta, aquest any ens portarà alguns de més concrets.
Maurras reclamava l’enderrocament de la III República francesa i la restauració de la monarquia a través d’una insurrecció dotada d'esperit.
La missió hegemònica de Catalunya, segons Francesc Pujols, consisteix a dirigir la política espanyola. Un segle més tard d’exposar-la, la seva tesi encara conté lliçons per a qui les vulgui escoltar.
Mantenir-nos dins els marges del processisme crític converteix Catalunya en un mico que sempre topa contra la gàbia.
Un Estat català, com l’espanyol ara, existirà amb un sector de la població que li serà hostil —i no hi ha cap problema.
Hi ha un cert ecologisme que promou la provincialització de Catalunya.
Orientant-se cap a posicions marcadament conservadores, els nous partits independentistes corren el risc d’acabar servint als interessos de les dretes espanyoles.
60 anys després de la fi de la Guerra d’Algèria, els relats memorials continuen alimentant el debat politicosocial nord-català.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia