Article
Del peronisme al kirchnerisme i l’emergència dels populismes del segle XXI.
El Telescopi
Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.
Cal que l’idealista entengui que, sense necessitat d’alguna mena, cap ideal podrà materialitzar.
Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.
Daga
La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.
Una meditació sobre el donar exemple.
Hi ha una «cultura» que és un simulacre.
Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.
Va ser el macianisme o l’Esquerra Republicana de Catalunya dels anys trenta una forma de populisme?
Perón i el peronisme, l’extrem populisme.
El problema no és de qui menteix, sinó d’aquell a qui enxampen dient la veritat.
Anar més enllà de víctimes i culpables requereix tornar a parlar de virtuts.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
