Article
La passivitat és el camí de perdre la força.
La supervivència de Junts enmig de la debacle electoral processista pot entendre's gràcies a l'èxit de la pornografia.
Rere la retòrica liberal dels defensors de la judicatura s’amaga un discurs nou i perillós.
Hi ha contextos en què l’abstenció no és moralment reprovable, sinó més aviat al contrari.
Hi ha una relació entre el dolor i el poder.
No votar és el primer pas de qualsevol alternativa.
Els mil anys d’història de la República de Sant Marc només s’expliquen pel seu compromís en la defensa de la llibertat, demostrant-nos que un estat només pot sobreviure si té una idea a la seva base.
Barcelona segueix sortint als mapes del món, i la seva estatura mítica encara avui no és sinó un miracle. Com hi hem arribat, i que n’hem de fer, d’aquest miracle?
Malgrat el fracàs dels intents per a convertir els presos polítics del procés o Jordi Pujol en un nou boc expiatori des del qual construir la pau social, aviat ho tornaran a provar amb Carles Puigdemont.
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
El decreixement és com una d’aquelles profecies que, malgrat tenir raó, no serveixen de gaire més que per fer-nos sentir que hem fet tot el que estava al nostre abast.
Deia Andreotti que el poder només desgasta a qui no en té — només des d’aquesta màxima s’entén la desfeta política del catalanisme modern.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
