Article
La Catalunya postfranquista es va fundar sobre una mentida de tres peus i aquesta mentida ens ha dut no només al perill de mort nacional, sinó també a un seguit de mancances ètiques evidents.
El rol de consumidor evadeix al ciutadà de la seva responsabilitat de construir i donar sentit a la seva identitat.
Eiximenis és un dels autors oblidats de l’esplendor medieval de Catalunya.
El jovent occidental ha heretat els defectes de les generacions anteriors i tracta de dissoldre tot esquema de classificació heretat.
En una era en què les multinacionals poden pagar els millors sous, la funció pública queda en mans dels mediocres.
Els homes es debaten existencialment entre dos vessants: la tibantor i la laxitud. Cadascú escull en quin costat edifica i reposa la seva actitud vital.
La retirada dels americans dels EUA ens ha de fer reflexionar sobre seguretat, defensa i els canvis sobtats.
El més furibund detractor de Rousseau va ser l’aristòcrata savoià Joseph de Maistre.
El nacionalisme espanyol vol retrotraure’s en el passat, però la nacionalitat espanyola és un invent castellà modern.
Els frames són estructures mentals que donen forma a la manera com veiem el món.
Sense alts estàndards no hi pot haver cap bon lideratge.
Negant-nos la possibilitat de tenir un paper actiu en la construcció de la nostra realitat cultural perdem tota singularitat i llibertat.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia