Article
Barcelona és el nostre rei en una partida d’escacs. No pot caure.
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Els instruments de l’ocupació romanents després de la independència han de ser eliminats metòdicament.
La historia del primer monarca de la Casa de Borbó, Enric IV, ens demostra fins a quin punt França és un invent occità.
És hora de matar els partits.
Conflicte social, conflicte ètnic? Ni l’un ni l’altre. França pateix d’un conflicte urbanístic.
Cridar «Feixisme!» és el recurs de la por que evita qüestionar l’status quo del liberalisme.
Una vegada instal·lada en el poder, l’elit revolucionària sovint opta per desactivar la capacitat de mobilització popular que l’ha dut al govern.
Cal prendre consciència de les infraestructures civils que poden tenir una capacitat militar.
Les properes eleccions generals del 23 de juliol son un pas més en la descomposició de l’espai polític català com l’hem conegut fins ara.
Hi ha contextos en què l’abstenció no és moralment reprovable, sinó més aviat al contrari.
La passivitat és el camí de perdre la força.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia