Article
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Els artistes i intel·lectuals catalans estan sota control i censura.
Catalunya ha de ser cuidada com un bonsai: treball continu de contingència amb pensament estratègic a mig i llarg termini.
Catalunya precisa amb urgència d’una alternativa política al Govern. Per totes les mancances de forma i fons, l’espai hi és. La pregunta no és si es bastirà tal alternativa, sinó com i quan.
En Miquel Vila va visitar Steubenville a Ohio la conferència “Restoring a Nation” organitzada per sectors dels “nous conservadors” americans.
La insurgència a Catalunya sota l’atenta mirada d’Arendt, la correlació entre absència de poder i violència civil.
L’estridència de la cultura pública no és responsabilitat del jovent occidental, sinó de l’oblit històric de les semblances entre grups.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
Allò orgànic és tradicional.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
