Article
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Hem de repensar la pròpia essència de la tecnologia en la cruïlla de la Quarta Revolució Industrial.
Benvingut a la trampa del poder.
La comunitat i la identitat són dos dels grans temes de l’actualitat.
Incapaç d’entendre com funciona la diversitat al món i marcada pel pensament de postguerra, l’esquerra s’uneix a les tesis del liberalisme hegemònic.
La postmodernitat fa impossible retornar a les dicotomies pròpies de la modernitat sense dosis considerables d’idealització.
Menys llibertat d’expressió vol dir més confrontació, més obertura, més conflicte. I si el conflicte vol dir canvi, benvinguda sigui la censura.
Ens cal no caure al parany de les essències mortes, i saber discernir el folklore de l’acte viu de la cultura.
El mercat del català és, indefectiblement, el de la resta de llengües neollatines.
La influència dels herois en el present ens recorda la continuïtat històrica de la nostra cultura.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
