Article
L’acusació de botifler sempre penjarà damunt del cap de qualsevol que gosi potinejar l’engranatge social que aguanta l’ocupació del país —i de vegades amb raó
L’encotillament a què ens confina una idea de sobirania estrictament moderna obliga a una reconsideració de l’espaialitat del binomi territori/sobirania.
El pensador arpità no era tan pàmfil com es pensa.
Daga
A The Young Pope, la cúria vaticana escull un papa jove que vol fer una revolució conservadora.
El Govern de Catalunya gestiona la sequera apostant contra la força de la Història, i per això fracassarà.
Per tal d’esdevenir un estat no hi ha prou amb ser una nació. Cal, també, un projecte.
És preferible que mani algú contra els interessos del país a la quietud actual contra la qual només s’hi oposen els quillos o els pedants que aspiren a escriure al Quadern d’El País.
La ciutadania ha de tenir incidència sobre la política de defensa, més enllà d’anar a votar cada quatre anys.
En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.
La temptativa de canviar el sistema electoral pot ser alhora el projecte de país dels propers anys i el projecte fundacional d’un nou nacionalisme d’ordre.
El deficient i esbiaixat coneixement de la nostra pròpia història ens limita l’anàlisi adequat de la realitat present.
La nació política dels valencians és la catalana.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
