Article
La lletjor i el descuit criden al nihilisme i la mediocritat, alhora que cerquen eliminar la idea de Catalunya.
Avui l'ordre i tradició es veuen empesos als marges i a la dissensió per la subversió liberal i materialista que ens governa.
A través de 1517, 1688, 1776 i 1789 es va afiançar una manera diferent d’entendre la vida i la relació del món material amb aquesta.
La societat moderna i industrial no té ritus de pas cap a l’adultesa, ni obligacions envers la comunitat més enllà dels impostos
La xocolata i el cafè han estat símbols de dos mons frontalment oposats.
Les vides i les obres de valor només floreixen en l’estabilitat. En un món de transformacions ràpides i profundes no hi ha espai per a l’eternitat.
D’ençà 1412, Catalunya ha anat quedant periòdicament en la intempèrie, mancada de líders.
El risc associat a la laxitud en la tria de companys és molt més alt perquè no gaudim d’un sistema que ens ajudi a classificar.
Els homes estan disposats a sacrificar-se per la nació perquè la comunitat nacional estableix una via per a la comprensió i dignificació de la vida i la mort.
La violència és una part consubstancial de la personalitat dels homes i dels pobles, voler-la ocultar és una pretensió absurda.
En l'apogeu de la fervor religiosa i filosòfica de l'antiguitat, el sincretisme del món grecoromà va concebre el seu producte més refinat: el cristianisme.
Els grans imperis d'Alexandre, Cèsar i August van viure el gran apogeu sincrètic espiritual simbolitzat per una obsessió soteriològica i la popularitat de les religions mistèriques.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
