Article
El derrotisme i el victimisme frenen la consolidació nacional de Catalunya.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
La progressiva erosió i pèrdua de la cultura militar catalana ens planteja el deure i l’oportunitat de crear-ne una de nova.
Els catalans han anat perdent presència en diversos oficis. Continuem sent una nació?
La figura de Francesc Pujols sempre ha destacat per damunt de la seva obra. En els últims anys, tanmateix, estem veient una revifada en la publicació de treballs inèdits i de llibres descatalogats que podrien fer virar aquesta relació.
La historia del primer monarca de la Casa de Borbó, Enric IV, ens demostra fins a quin punt França és un invent occità.
La joventut ha deixat de ser una etapa biològica per a esdevenir un estil de vida.
Legalitzar la prostitució implica assumir que el sexe és un simple intercanvi de fluids sense cap mena de transcendència.
Com es defineix i com concreta la identitat francesa?
Barcelona segueix sortint als mapes del món, i la seva estatura mítica encara avui no és sinó un miracle. Com hi hem arribat, i que n’hem de fer, d’aquest miracle?
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
