Daga
La independència en un món distòpic és possible.
Article
Cap nació ha sigut lliure sense l’impuls d’aquells homes forts que s’hi van comprometre. On són, avui?
Els anys seixanta són mirall i reflex de la nostra millor voluntat i del nostre pitjor conformisme. Assumir-los i superar-los, un repte pendent.
El concepte Països Catalans respon a un tacticisme que ha demostrat ser inútil.
Rere l’enfrontament entre Le Pen i Meloni hi ha una lluita per la definició i l’estratègia de l’espai polític que encarnen.
El desenvolupament econòmic de Catalunya ha anat aparellat d’una destrucció i enlletgiment progressiu del país.
Quan repassem els moments en què s’ha desplegat històricament la Idea Catalana es desvela el sentit últim de la lluita per les regnes del nucli de poder que Catalunya representa.
Què fer davant el dubte, raonable i general, a la crida a les urnes el proper 12 de maig?
La independència no és plausible a curt termini i cal frenar l’hemorràgia nacional actual intervenint en diversos àmbits.
Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
La ratlla que talla la Catalunya en dos no deixa de preguntar-nos sobre qui sem i què volem ser.
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
