Article
La transcendència significa recuperar la idea de ser capaços de pensar-nos més enllà de nosaltres mateixos i del nostre temps vital.
El Romanticisme ofereix alhora bàlsams i remeis pel món postmodern.
Quan la superioritat moral impregna el conjunt de l'esfera pública, el seny i la temprança abandonen l'escena.
En un món on les aventures han esdevingut impossibles, cal viure-les des de l’interior
Hölderlin va amarar-se del misticisme romàntic per esdevenir-ne el zènit.
El rol de consumidor evadeix al ciutadà de la seva responsabilitat de construir i donar sentit a la seva identitat.
Entre les jungles de l’Amazònia, s’amaguen ciutats perdudes i oblidades.
Existeix en els dos romàntics alemanys l’anhel de la reunificació, un impuls íntim de reconstruir una divina unitat perduda.
Els homes es debaten existencialment entre dos vessants: la tibantor i la laxitud. Cadascú escull en quin costat edifica i reposa la seva actitud vital.
A partir del subjecte transcendental kantià, Fichte erigeix el Jo com a fonament de la filosofia.
Per Heidegger cal encarar autènticament la mort, una actitud existencial que consisteix en no eludir-la o pensar-la com un present futur.
El Romanticisme va voler completar el que li havia mancat a la Il·lustració.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
