Article
Contra tot pronòstic, durant uns mesos la ciutat de Barcelona va ser nostra.
En un món globalitzat les diàspores hi juguen un paper de primer ordre.
Els homes desarrelats es panseixen en la intempèrie individualista.
Els impostos no poden ser vistos només des d'una perspectiva materialista si pretenen ser justos.
La xenofòbia és una actitud natural en els éssers humans. La conducta perillosa són els intents erràtics de la política per inflamar-la i obviar-la.
Restituir la tradició romana és el primer pas per construir una Catalunya justa i orientada a la comunitat.
Una identitat veritablement autèntica i genuïna reclama d’una herència a la qual remetre’s i ser fidel.
Les referències al deure són de difícil comprensió i transmissió en un món regit pel contractualisme i no pel valor del compromís i la paraula.
La societat moderna i industrial no té ritus de pas cap a l’adultesa, ni obligacions envers la comunitat més enllà dels impostos
Tradicionalment, les comunitats no es concebien com a agregacions d’individus.
Perquè Catalunya s’elevi ha d’encarnar físicament la tradició, la comunitat i la natura a través de l’arquitectura.
El risc associat a la laxitud en la tria de companys és molt més alt perquè no gaudim d’un sistema que ens ajudi a classificar.
Esperit 2025. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
